L’obertura del carrer Ferran des del punt de vista urbanístic, la seva construcció i el significat en l’estructura urbana del moment i les possibles influències en el desenvolupament de l’estructura urbana de la ciutat moderna i contemporània. Una interpretació del carrer Ferran com la “primera travessera projectada” i la seva relació morfològica i de referència en projectes posteriors.

En aquest sentit, no es tracta tant d’una anàlisi històrica com el d’apuntar cap al significat que ha pogut tenir posteriorment a la seva construcció.

Aquí, la referència al passat o a la història es vol emmarcar en el sentit que li atorga Eugeni Trias en el seu article “L’espai del passat”:

És important atrevir-se a pensar el passat sense esperit sacrificial. El passat no és el que ha estat “sacrificat” pel temps i per la història. El passat és allò que s’allunya de nosaltres, o el que s’enretira de la nostra presència i del nostre “present”, però que, des de la distància, pot ser recordat i ens pot fecundar i orientar amb tot el que transmet.”
 
Tanmateix, ens interessa, com senyala Manuel de Solà-Morales, el carrer Ferran (eix Ferran-Princesa) com exemple paradigmàtic del canvi cap a la nova forma urbanística de la ciutat. Aquesta anàlisi s’articula a partir de la comparació, de diferents plànols històrics amb relació als plànols actuals de la ciutat.

La xerrada forma part del cicle de conferències A cavall de tres segles: mirades del Gòtic. L’acte tindrà lloc el dilluns 13 de juny, a les 20h, a la Cripta del Pi. Plaça del Pi, 7